Hola gent:
Vos he enviat un invitació perque pogueu escriure al bloc. Si a qualqú no li ha arribat és que no tenc la vostra adreca. Enviau-me un mail o deixau-la en forma de comentari en aquest escrit.
ADÉU....
diumenge, 13 de desembre del 2009
QUIN SOPAR MÉS DIVERTIT!
Després de 3 hores ens vàrem aixecar de la taula! No ens varen engegar però quasi...Menjar típic mallorquí a la placa (vaj, ara no funciona la c trencada...) de l'Ajuntament, però el millor la companyia.
Entre pebres, croquetes, calamars vàrem comencar a xerrar de la feina, de com era la nostra vida sense les classes... Quan va arribar el frit, el pop, la llengua i les pilotes (de na Tammy), ja criticàvem als papas despistats, als que se passen pel forro les nostres indicacions, els pares que son el centre de l'univers. Na Vanessa ens va fer riure molt amb la roba "pijilla", na Lydia i la moto d'una companyera i les peripècies del padrino de na Miquela... A les postres, qui més qui manco ja havia sopat moltíssim però el CULAN de xocolata va ser l'estrella (Na Miquela ens va explicar on trobar-lo més barato, je,je).
Una vegada engegades, molt discretament per aquell cambrer que va pujar tossint, de Can Beia n'Aina ens va convidar a veure la seva escoleta. I allà, a la una de la matinada ja ens trobam un grapat de professionals comentant on trobar juguetes barates,... Besada va i besada vé per despedir-nos fins la pròxima: Un dinar, el dia de l'entrega dels diplomes.
Gràcies a totes per fer-me passar un vespre tan divertit en tan bona companyia. MUACK!
Entre pebres, croquetes, calamars vàrem comencar a xerrar de la feina, de com era la nostra vida sense les classes... Quan va arribar el frit, el pop, la llengua i les pilotes (de na Tammy), ja criticàvem als papas despistats, als que se passen pel forro les nostres indicacions, els pares que son el centre de l'univers. Na Vanessa ens va fer riure molt amb la roba "pijilla", na Lydia i la moto d'una companyera i les peripècies del padrino de na Miquela... A les postres, qui més qui manco ja havia sopat moltíssim però el CULAN de xocolata va ser l'estrella (Na Miquela ens va explicar on trobar-lo més barato, je,je).
Una vegada engegades, molt discretament per aquell cambrer que va pujar tossint, de Can Beia n'Aina ens va convidar a veure la seva escoleta. I allà, a la una de la matinada ja ens trobam un grapat de professionals comentant on trobar juguetes barates,... Besada va i besada vé per despedir-nos fins la pròxima: Un dinar, el dia de l'entrega dels diplomes.
Gràcies a totes per fer-me passar un vespre tan divertit en tan bona companyia. MUACK!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)